ALPS 2012

Doncs si, estem als Alps un altre cop.

 

Estem a una casa fantàstica a Argentiere, amb vistes directes al Mont Blanc.

Vam arribar dijous 2 d' agost al vespre, i excepte divendres, tots els altres dies ha fet molt mal temps.

Divendres vam fer una excursió preciosa, al balco sud. Vistes impressionants de tota la vall, amb una passejada de mes de dues hores a mes de 2000 metres... una autentica delícia per a fer amb família.

 

Dissabte vam anar a Torino, a Chamonix hi ha previstes pluges fortes o molt fortes fins dimarts, que entra un anticicló molt potent. Les previsions del temps aquí son molt fiables. 

Torino ens sorprèn bastant, es una ciutat que no es gens maca (sota el meu punt de vista) amb un centre bastant acollidor. Hi ha un museu molt important d' art egipci, però esta absolutament desfasat, antic, brut... .estant fent obres per fer un de nou, però de moment...esta fet un desastre. Hi ha un munt de peces importants, pergamins sencers del llibre dels morts, talles policromades, mòmies, sarcòfags, molts restes orgànics de menjar de dins de les tombes... tot extremadament interessant, en un estat de conservació òptim, però en un museu absolutament obsolet. Amb les peces que hi tenen poden fer un museu espectacular.. esperem que la crisi els hi deixi acabar.

El diumenge aprofitem per anar  de compres i a prop de la casa. No es pot fer gran cosa, plou a bots i barrals. El dilluns volíem fer la petite aguille verte, per anar agafant el to a la muntanya, però el temps ho evita.

el dimarts es el dia gran. Avui pujarem a dormir al refugi d'Argentiere. Fa un dia esplèndid, i desprès de dinar, la Marta ens duu al telefèric. Això es primera divisió. Un cop sortim del telefèric i anem cap a la sortida... la cosa es posa lletja. Fa un fred i un vent que acollona, estem a 3500 m. i la cosa es seriosa. ens posem tota la roba a sobre, ens calcem boudriers i grampons i sortim. La primera pala de neu, a peu de telefèric, espanta una mica. No obstant, encordats els tres, la baixem, i continuem la baixada cap a la glacera. El gel esta descarnat, amb totes les escletxes a la vista, dur i negre, però a la vegada segur. No estem gaire acostumats a aquestes coses, al Pirineu les coses son mes... humanes?. Anem baixant, i veiem que les previsions de la guia de dues hores, son molt optimistes. de fet penso que tindria que existir algú que comproves aquestes bestieses. Sense aturar-nos i anant prou despresa, esmerçàrem  quatre hores per arribar al refugi... Sabem el camí i anant molt despresa, potser hauríem estat tres, però que a una guia que es diu "alpinismo facil" posi de "1,30 a 2 horas", es un petit delicte...

 

Finalment arribàrem al refugi . Com era d’ esperar, es un refugi collonut. Re inaugurat aquest mateix any, te unes instal·lacions fantàstiques, i esta enclavat en un marc incomparable… les droites al davant, a sobre de la glacera, amb uns finestrals… una delícia de lloc.

La guarda del refugi es una dona extremadament amable. No ens diu res de l’ hora tardana (ens esperaven a les 18:00 i eren les 20:15) i ens donen un sopar mes que decent. Estem fotuts, hem vingut despresa, patint per que no es fes fosc, i desorientats per la durada del trajecte, i tampoc tenim gaire gana. Quant la encarregada del refugi sap on volem anar, ens desaconsella l’ ascensió. Diu que amb les calors i les ultimes pluges, la part final del cim esta molt difícil, amb gel dur i molt vertical… ens aconsella no anar-hi i fer el proper coll de la Tour Noir.

 

Els meus companys ja els conec. Els veig una mica desanimats i cardats, Jo m’he trobat força be pujant, però tampoc tinc molt clar com estaré  dema, el dia serà llarguíssim… i es tot tant… desconegut i agressiu.

Anem a dormir, uns llits collonuts amb edredons… I l’ endemà, ens aixequem ben d’hora. Per les expressions I els gestos, ja se que avui no farem res… Potser ells tenen raó, I jo estic una mica entabanat per tot l’ ambient… però jo se que podem fer alguna cosa. Així que decidim tornar…

La idea es anar fins a l’ estació del telefèric de mes avall, no tornar a la que vam pujar, si no, baixar uns quants metres mes. La guia fatídica diu que son dues hores de baixada. La guarda ja ens ha avisat que com a minim, son tres i mitja.

Fem la baixada per un lloc encisador… transitem per una glacera extensíssima, antiga, clarament en retrocés, però que a la part alta, encara es veu salvatge i agressiva… rodejats de cims i parets que des d’ aquí semblen inaccessibles, però que estan farcits de vies de tot tipus…

El camí va vorejant la glacera per la part esquerra. Hi ha una corba molt pronunciada que ha fet que segle rere segle, la glacera s’ hagi retorçat i revinclat, obrint unes escletxes esfereïdores. En aquest punt el camí surt per uns Prat al costat de la mateixa, i retorna, un cop superades les escletxes, a la glacera, utilitzant unes escales metàl·liques… que fan una mica de por.

Al final estem gairebé cinc hores per arribar a l’ estació intermèdia del telefèric d’ Argentiere. Hem anat badant, fent fotos.. però torno a pensar que el que ha fet la guia, dient que es un passeig de dues hores, es mes o menys un delinqüent. 

continuarà!!!!!!