passejant pel massís del vignemale

Massís del Vignemale. Juny 2001. Dies 18 / 19 / 20

Integrants Expedició:

GORDI/FREDDIE/LUIGGI/GREGORI/RICKY

Finalment el dissabte dia 18 ens dirigim cap al Vignemale. El camí es llarg, així que quedem força d’ hora i ens dirigim capo a Gavarnie, via Vielha. Creiem que és el camí més curt. Parem a esmorzar a Bellcaire d’ Urgell, on ja tenim localitzat el bar Sport.

No obstant, retencions a Lourdes ens retarden una mica mes del compte, i arribem a peu de la pressa d’ Oussue a les 14:30. Mengem alguna cosa, carreguem les motxilles i cap amunt.

La pujada al refugi de la Baysellance es molt forta. Es el refugi guardat mes alt del Pirineus, a 2651 metres, i es clar, això son metres que hem de guanyar des del cotxe. El dia no obstant, acompanya, esta núvol, i com a mínim fem l apujada en 2:30 h. sense la solana a l’ esquena. Una espessa boira no deixa que admirem el circ de Gavarnie… esperem que dema tindrem mes sort

.

Arribem a la Baysellance, y esta tot OK. Ens assignen llit, i ens insten a sopar a les 19:00. El sopar, justet.. una sopa decent, i blat bullit, amb carn.. la carn esta eixarreïda i sense gust, arribem a la conclusió de que es gall dindi… però bastant mal cuinat. En qualsevol cas, comestible 100%.

L’ endemà al mati tenim l’ esmorzar a les 05:00 del matí. El dia es preveu molt llarg. Les condicions meteorològiques, son excel·lents, fred i ras.

La pujada al Petit Vignemale no te mes història, es surt del refugi cap a un collet, i des d’ allí pujada per la carena fins al cim, a 3032 m. En una hora i mitja, estem al cim, i hem de trepitjar bastanta neu, que a aquesta hora esta dura i perfecte per pujar-hi amb grampons.

Les vistes son fantàstiques. Al Sud tenim tot el circ de Gavarnie, amb força neu encara, i al front nostre, mirant cap a l’ Oest, un seguit de cims que acaben a la Pique Longue.

Ens dirigim cap al segon cim, l’ esquena de la punta Chausenque. La baixada al coll no es clara, i de fet, perdem mes de una hora i mitja en endevinar mes o menys per on es. Hi ha molts blocs que porten a punts morts, on no podem progressar. El lloc es espectacular, ja que estem ben be al fil de la navalla, amb vistes cap a la glacera del Vignemale a la vessant Sud, i a la vall que ve del refugi de les oulettes, per l’ altre… amb el fosc i fred coluoir de Gaube.

Finalment, algun membre de l’ equip no ho veu clar, i decidim avortar la continuïtat per la cresta. Quant estem començant a retrocedir, la meva càmera de fotos agafa vida pròpia i es suïcida… veiem perfectament la seva caiguda per la timba fins que arriba a la glacera, i allí la recull una persona anònima.

Anem llavors cap enrere, tornem a desfer el que hem fet, i baixem al refugi. Un cop allí, carreguem motxilles i retirada. De passada vaig a la glacera, a veure si recupero la maquina de retratar, i la trobo a 2850 m. a sobre d0’ una pedra, on l’ havia deixat el xicot que l’ havia recollit. Esta destrossada, però puc recuperar la targeta i les fotos.

La baixada ens confirma el de sempre. Sembla mentida que ahir pugéssim tant alegrement aquestes rampes. Nomes de pensar-ho, les cames em fan figa.

Així doncs, amb ànims contraposats, de felicitat per haver estat a un lloc increïble, compartir amb els amics una bona estona i pujar el Petit Vignemale, però amb una mica de ràbia per no haver estat capaç de trobar el pas clau que ens permetés fer tota la cresta, ens dirigim cap a Bossost, on sopem i dormim. A l’ endemà, tornada cap a casa, sense incidents de cap mena.