jueves, 3 de julio de 2008

bachimala per la punta del sabre



Bachimala per la Punta del Sabre

Integrants:
GORDI
FREDDI
RICKY

Data:13-14-15 juliol 2007

Al final, despres de moltes voltes, no podem anar al Vignemale dels collons, ja que el refugi està plé. Així que amb dos collons, anem cap a Viados, a fer un Vivac i pujar aquesta facil cresta.

El Luis i el Gordi s’ han rajat. Ells sabran.

El divendres agafem el cotxe i anem cap alla. El camí ja el coneixem. Parem a esmorçar només entrar a Aragó, a un garito-forn que el Gordi coneix, i on de pas comprem pa.

Amb tots els “pertrechos” anem cap a San Juan de Plan. El dinar el fem al Hotel Anita, on dimen de conya, uns esparregs gratinats, una amanida de Foie, i unes galtes de vedella boníssimes.

A mitja tarda enfilem cap a Viadós. Un cop allí, preparem les motxilles i amunt. Tenim per devant uns 800 metres de desnivell fins a on volem vivaquejar que es a la “marca de Viados” a sota el coll del sabre.

Arribem en un temps record (per nosaltres) menys de dues hores. Anem molt carregats, ja que ens diuen que a dalt no hi ha aigua, i necessitem aigua per tota l’ ascensió des del refugi (més de 1400 m) dormint i fent sopetes. Un cop al coll, trobem un vivac de pedra força apanyat que sembla fet a mida, i una parella de gabatxos que estant montant una tendeta a uns 100 metres. El senyor, amablement baixa a buscar aigua a un corriol que hi ha a uns 200 metres avall, i ens omple la cantimplora!!!

El gordi comença el seu ritual, i prepara una sopeta amb ous durs i pernil. Darrera truita de patates, tot regat amb rioja…sopem com a reis. Despres, botelleta de whisky, i a xerrar d’ “aventuras animadas de ayer y hoy”. Comença a fer fred, estem gairebé a 2700 metres, però la nit no sembla que tingui que ser especialment gèlida.

El cel ens monstra tot el seu esplendor cap al tard, quant la lluna se’n va. El mateix espectacle de cada vivac, que mai ens cansarem de veure… una passada… dormint, mal que bé, fins a les 07:00 mes o menys quant es fa de dia.

Esmorcem i ens adonem que la cresta surt directament devant nostre, així que arrepleguem el necessari i amunt. Comencem molt d´hora, ja que estem molt amunt. El primer tros de cresta es el més complicat, pero en cap moment trobem a faltar corda o elements de progresió. El Gordi, te una mica menys de soltura en aquest terreny, i dubta una mica, pero no para en cap moment.

La cresta és llarga i molt espectacular. Pero en cap moment és perillosa. Va molt pel fil de la muntanya.

Quant arribem al Sabre, la cosa es suavitza. Hem arribat en 1 h. mes o menys. La cresta continua suau pero constant fins al Bachimala. Veiem els nostres companys francesos per la normal. Anem cap allí, i quant arribem al cim ja hi son. En 2:30 hores hem complert l’ objectiu.

El cim te unes vistes impressionants, Vignemale al darrera i especialment al devant el Posets, que des d’ Estos ens esta vigilant i te una pinta impressionant.

Baixem per l’ altre banda, per la normal. Primer esmorzem, que portem uns bocates de bull blanc i negre i uns altres de pernil de jabugo… La normal del Bachimala, en aquest estat (pelada de neu) es bastant lletjota. Un pedregal inmens que fa giragonzes fins a arribar al coll on hem dormit. És molt suau, pero molt llarga i penosa degut a que és una tartera de pedra fina… Hi ha força gent pujant, i ara veiem gent que també està fent el mateix que nosaltres. Nosaltres hem tingut la sort de disfrutar solets del cim. Es l’ aventatja de sortir d´hora.

Al final arribem al vivac, recollim les motxilles grosses i cap avall. A Viadós parem a dinar, i traiem tot el jalar que ha sobrat. Amb aixo tenim de sobres.

bachimala per la punta del sabre

PONT DE MAIG 2008















Pont de Maig 2008. Benasque

Una mica tard, pero bé, farem un petit relat d’ un pont maravellòs a Benasque. Hotel San Marcial… fantàstic.

Meravellòs per què climatologicament va estar l’ últim cap de setmana sense ploure de tot el mes.

Meravellòs per que hi havia moltíssima neu (la gent gran del poble dèia que fèia 40 anys que no veien tanta neu al Maig)

Meravellòs per que les nenes i la Marta son la millor companyia

I ademés estavem acompanyats pel Freddi i la Nuri, que sempre son garantia de tranquilitat.

Un dia vem anar xino-xano des de baños del hospital fins gairebé la Renclusa. El camí estava tancat per neu, i la gent que baixava esquiant dels cims propers (Aneto, Maladetes.. etc) arribaven fins els cotxes aparcats als “baños”.

Vem anar pel camí de muntanya i un cop al llaguet que es forma nomès els anys excepcionals (com aquest) de neu, vem dinar, fer la volta i tornar per la carretera, tota plena de neu.

L’ endemà vem anar a Pineta. Ens vem trobar amb el Luis i la Paquita, i vem fer un volt des del parador fins a les cascades. L’ ambient impressionant, vem poder veure uns allaus que queien de la Nort del Mont Perdut, i estava tot carregadissim de neu. Ja que estavem alli, vem aprofitar per jalar al Parador, que va estar molt bé (bé, el preu tampoc es quedava curt)

L’ últim dia el Freddi i jo vem agafar les bicis i vem pujar des de Benasque fins a Cerler, una ascensió curta pero intensa. Així vem fer una mica de cames… Després vem esmorçar a l’ hotel i vem anar baixant, parant a dinar caragols a Bellcaire d’ Urgell.

martes, 1 de julio de 2008

Berlin Berlin




Doncs un altre cop hem tornat a la ciutat me bonica que conec, Berlin, que ademés cada cop que vaig esta millor.




Un clima excelent, l' agradable experiència d' anar amb les dues nenes en avió i quatre fantàstics dies en companyia de bons amics.




La ciutat, no és broma, cada dia esta mes maca. Es nota que és la capital d'Alemanya, i que els diners de mica en mica van arribant. Dues estacions de tren impresionants i la finalitzacio de la zona del reigstach i la cancelleria fan que la zona del "centre" (per dir-li d' alguna manera) estigui impressionant.
Realment val la pena fer-hi una visita, ademés la cervessa és excelent....