viernes, 14 de septiembre de 2018

SPAIN CLASSIC RAID. PATROCINIO, AGRADECIMIENTOS Y DISEÑO VINILO.

PATROCINIO, AGRADECIMIENTOS Y DISEÑO DEL VINILO.

Bueno, contamos con el apoyo  de varios amigos/clientes/proveedores que nos ayudan a poder realizar este proyecto...

MICHELIN. www.michelin.es

Solana y Mengod . www.solanaymengod.com

REM TRANSPORTS www.remtransports.com

Hippo Iniciativas www.hippoiniciativas.com

Lo - Trans  www.lotransportes.com

Padula www.padula.fr

International Project Cargo www.ipctrans.com

Kesse Shipping www.kesseshipping.com

Autolica - Mercedes Benz www.autolica.mercedes-benz.es/content/spain/retail-1/autolica/es/desktop/home.html

Lecitrailer www.lecitrailer.com

Restauranbte Etxarte www.facebook.com/Etxarte-Restaurante-1044335019016732/?fref=nf


De momento estos son los amigos que nos ayudan. No sabemos como agradecer la confianza que han depositado en nosotros, esperamos ser dignos de ella.


El coche quedará más o menos así... .cuando este finalizado aportaremos fotos reales:




SPAIN CLASSIC RAID. EL COCHE. MEJORAS

Seguimos con el serial...

El coche, elemento imprescindible para poder realizar la competición.

Como ya hemos dicho el coche es un MERCEDES 300 CE (w124) de 1990. 3.000 C.C. Gasolina. Automático.

El coche esta casi perfecto cuando lo compramos. Un poco de juego el la palanca del cambio de marchas automático, no funciona el cuenta kilómetros parcial ni el total, y suena un poco de una rotula trasera. Lo llevamos a unos amigos para una primera revisión y nos arreglan el problema de la rotula y le miramos niveles y demás.

Arreglos realizados:

Ruedas nuevas. Le colocamos unas ruedas nuevas de invierno, lo que nos da una mayor altura ( unos 2/3 cm.) Las ruedas son  de MICHELIN. 6 unidades.
Sus correspondientes llantas de aleación blancas.
Amortiguadores y muelles +2 cm. Blinstein de gas.
Protección de bajos de duraluminio. Fabricado en BUMAR EXTREM a medida del coche.
https://www.facebook.com/BumarXtrem
Discos de freno, latiguillos y liquido.
Cambio de aceite y filtro
Cambio liquido caja de cambios
Cambio filtro de aire
Revisión manguitos
Nuevo volante
Radio/ conexiones USB/ Conexiones bluetooth
Soportes tablet
Luces LED de largo alcance para tramos nocturnos (si los hubiera)


Por temas de reglamento, tenemos que incorporar:
Faldillas en las ruedas traseras (protección a los otros vehículos de posibles piedras)
Dos extintores
Dos triángulos de emergencia
Martillo de emergencia (como el de los buses!!)
1 rueda de recambio + kit antipinchazos
Enganche delantero y trasero
Cincha de arrastre

Por que somos así de chulos, aparte nos llevaremos:
Otra rueda extra
Herramientas
Gato hinchable
Gato hidraúlico
Cinchas y grilletes variados
Pala y planchas (?)
Algunos recambios ( correas, filtro de aire...)
Baca techo tipo africana para llevar las ruedas de repuesto y las planchas ( si decidimos llevarlas)
+ varios complementos ( cinta americana, alambres, compresor de aire... etc)

Unas fotos de las ruedas y el coche antes de vinilarlo:

Un detalle de las ruedas y llantas





















un detalle de como queda de levantado






















un detalle de la protección delantera de bajos.




 




SPAIN CLASSIC RAID . FECHAS Y RECORRIDOS

Una vez con el coche en nuestras manos, y antes de mejorarlo, os pasamos fechas y recorridos...

www.spainclassicraid.com


Viernes 19 octubre

Verificaciones voluntarias y salida protocolaria a las 17:00 h. desde Auto Retro Barcelona, en la Fira Montjuïc. Aprovecharemos para pasar las verificaciones antes de la salida oficial el dia 20.
Sábado 20 octubre Andorra / Huesca
La salida oficial será en Sant Juliá de Loria, Andorra, el sábado 20 de octubre por la mañana a las 10:00 h despues de las verificaciones y el briefing a participantes.
El final de esta primera etapa se hará en la PLaza de Navarra de Huesca antes del anochecer.

Domingo 21 octubre Huesca / Soria

Se saldrá de Huesca para terminar en Soria capital. Para ello los participantes habrán visto lugares tan impresionantes como el castillo de Loarre, Los Mayos y el desierto de Bárdenas Reales, el más al norte de Europa.

Lunes 22 octubre Soria / Cuenca

Con salida en Soria, los participantes conocerán sitios como Medinaceli, Priego o el rio Tajo, harán una prueba especial en el circuito de Alcolea del Pinar y terminarán en Cuenca capital, con vistas a las casas colgadas.

Martes 23 octubre Cuenca / Alicante

De Cuenca a Alicante cruzando parte de La Mancha, la serranía de Cuenca, las hoces del Rio Cabriel,... un recorrido espectacular. La meta se realiza en el Volvo Ocean Race, a orillas del Mediterráneo.

Miércoles 24 octubre Alicante / Almería

De Alicante a Almería, de puerto a puerto cruzando toda la comunidad murciana y paisajes que no podrán olvidar los ocupantes de los coches clásicos; una de las etapas más bonitas.

Jueves 25 octubre Almería/  Cazorla

Del mar a la Sierra de Cazorla. Con salida en Almería los participantes tendrán que cruzar varias sierras y desiertos hasta llegar a la población de Cazorla; otra etapa que no olvidarán.

Viernes 26 octubre Cazorla / Ciudad Real

Con salida en Cazorla los participantes se reagruparán en Bailén y terminarán en Ciudad Real, en la Puerta de Toledo. Olivares, pinares e inmensas llanuras les esperan...

Sábado 27 octubre Ciudad Real / Madrid

Con salida en Ciudad Real capital los participantes pasarán por el circuito de Consuegra y terminarán en Madrid capital.


SPAIN CLASSIC RAID... PREPARATIVOS

Finalmente, hemos decidido participar en la edición 2018 de la SPAIN CLASSIC RAID http://www.spainclassicraid.com/

Es una prueba de motor,  reservada a automóviles y motocicletas de más de 25 años, que hace un recorrido de 8 etapas por España, 100% caminos de tierra. 

No es una prueba estilo "Scratch" ( el que mas corre) si no que es una prueba de regularidad. Es decir, gana el que mas se acerca a un tiempo que cada etapa la organización nos facilita previamente. Esta igual de penalizado llegar un segundo antes que uno después.

Es una prueba eminentemente de disfrute. El objetivo es que el máximo de coches la terminen, y se premia la solidaridad y el buen rollo entre los participantes... es competitiva, pero para amateurs, y se realiza en carreteras abiertas ( con los permisos correspondientes) y en coches con al ITV en vigor... es decir coches normales, con una mejoras mínimas para poder aguantar el tute de 2700 Km por pistas de tierra.

Mi amigo Epi y yo empezamos a fijarnos el año pasado en esta prueba... nos gustaba la idea de hacer una competición de un nivel asequible para dos personas con experiencia cero en el mundo del motor, a un precio asequible, y con una organización detrás que garantizara unos mínimos. y esta es nuestra prueba.

Estuvimos buscando un coche...  teníamos dudas, que si un 4x4. También buscábamos cierta comodidad... Al principio buscamos un Gran cherokee de gasolina... hay muy pocos de mas de 25 años. Luego buscamos un Range Rover. Los que estaban en un estado mas o menos decente, eran carísimos. Descartamos Pandas, Suzukis (por pequeños) y Defender o Santanas ( por incomodos y caros).

Llegamos a la conclusión que lo suyo sería una berlina, que no era necesario un 4X4. Al final en la competición hay 127, 131, Renault 5, Fiesta... incluso un Porsche 944. no es necesario un 4X4 para nada... se abría nuestra búsqueda.

Así llegamos a nuestro coche. Cómodo, fiable, mas de 25 años, gasolina, infinidad de recambios y sobretodo, que nos gustara.

Encontramos esta belleza:


MERCEDES 300 CE (W124). Seis cilindros en linea, 3.0 L. 188 cv. automático, ITV recién pasada, un solo propietario, 190.000 Km. Una auténtica delicia de coche. Así que... NUESTRO!!!

En el segundo capítulo, procederemos a explicar las mejoras que le hemos hecho al coche... para afrontar la competición con un mínimo de garantías.




martes, 20 de junio de 2017

VALLIBIERNA I CULEBRAS

Vallibierna y Culebras. 17 de juny de 2017



Aquest dissabte 17 de juny, hem realitzat aquesta ascensió el Gustavo i jo mateix.


Vem començar a les 06:30 des de la presa de Llauset. Hi havien uns quants cotxes, i suposo que hi havia gent dormint al refugi de Llauset.

La nostra idea era dormir a Llauset, pero vem arribar molt tard el dia abans, i vem optar per dormir al poble d' Aneto per no arribar al refugi a la 1 o les 2 de la matinada.

Així doncs, es presenta un dia de calor extrema i tenim per devant una ascensió des del cotxe. La idea és fer-la circular, pujar per el coll de Vallibierna i baixar després de passar el culebras, directes fins a la presa.

Estem a mitjans de juny, en condicions normals trobarem neu, però les dues últimes setmanes ha fet una calor fora del normal. Així que les condicions no sabem quines seran. Per si de cas portem els piolets i els grampons.

Així comencem a bon ritme cap amunt. Al cap d' una hora arribem al refugi, i passem de llarg, cap amunt. Seguim el GR tot el temps, i aqui fem un error. L' hem de deixar despres de un ibonet, i nosaltres continuem fins el coll de Vallibierna. Aixi que fem un extra de una horeta.


Un cop al coll, nomès ens queda pujar cap amunt. Fem un petit cim i despres tenim que baixar fins el coll correcte, des d' on si que pujem directes cap el primer cim.  Hi ha varies clapes de neu, força grans i llargues, pero la calor fa inneecesari l' us de grampons.



A les 10:15 estem al cim del Vallibierna (3067 m.). Hi ha quatre persones que amablement ens fan les fotos. Sense entretenir-nos gaire, passem cap a la cresta per a fer el Culebras.








Es fàcil fins el trosset del Paso del Caballo. Hi ha uns 20 metres de travesia delicada, fàcil, pero molt aeria. Hi ha uns pitons per si algu vol assegurar-se. Passen sense problemes, i un cop al cim del Culebras (3065 m.) parem i menjem una mica.




La baixada es llarga i directe, hem d' anara a buscar el coll de Llauset, fent una marrada per la dreta i des d' alli cap avall.  A les 11:00 comencem a baixar. Al principi es perdedor, però tot el temps tens referències, ja que tens la presa a la vista.

La baixada es vertiginosa, directe cap avall, una mica mes de 1000 m. de baixada sense aturador. Hi ha unes taques de neu, que aprofitem per descansar una mica els nostres peus... despres de la neu, una tartera ferruginosa llarga i penosa...




Anem fent a bon ritme, fins a arribar al final de la tartera. Encara ens queda un bon tros, però ara per camí una mica mes marcat i agradable fins al pantanet de la presa de Llauset.

Arribem a les 13:00 abaix.


miércoles, 7 de septiembre de 2016

Pics de l'infern

Pics de l'Infern (o si lo se... no vengo)


DATA DE L'ASCENSIÓ: 15/16/17 DE Juliol de 2016

Integrants del Grupo Salvaje:

JuanCarlos

McGregor

Gordi

Luiggi

Freddy

Ricky

El divendres dia 15 de Juliol, al matí finalment sortim cap als Pics de l'Infern. Encara no sabem per què tenen aquest nom. Demà al vespre, després de fer la creta dels tres cims, tenim claríssim per què tenen aquest nom, quina pallissa més impressionant.

Anem dos cotxes, sis persones, i ens aturem a esmorzar a la carretera de Terol, cap allí les
10:30. La idea és anar fins a Panticosa, dinar i després pujar fins al refugi de Bachimaña. Allà soparem i el dissabte al matí començarem l'ascensió i baixarem directament al Balneari de Panticosa.

L'ascensió es presenta tècnicament fàcil, llarga, i molt molt maca. Ja veurem... mai hem estat a aquesta banda del Pirineu.

Arribem a Panticosa, i busquem un lloc per dinar. Ens recomanen anar a El Pueyo. Un menú ESPECTACULAR. Llastima que anem tan fats de l'esmorzar, però no deixem d'aprofitar per inflar-nos de jalar...

El Balneari deixem els cotxes, al costat del Refugio de la Casa de Piedra. 1628 m. Sortim seguint el GR. cap al refugi. En dues hores "de agradable paseo" segons la guia, arribem al refugi del Bachimaña, a les 18.30. 2200 m. Una ascensió preciosa, però no ens enganyem, ens hem fotut 572 m de desnivell, res que no puguem fer, però "agradable paseo"...  Portem boudrier, cordesi casc, perquè no veiem clara una part de la cresta... a part de grampons i piolet, i com notornem pel refugi, tot el que portem, ho portarem demà durant l' ascensió... no anem molt carregats, però una mica més de l'habitual.

El Refugi és dels nous. Habitacions de 10 o 12 persones, lliteres de bona qualitat, birra de
pressió, una Terrassa amb unes vistes impressionants. A les 20.00 sopem, el sopar no està
malament, no guanyaran una estrella Michelin, però està bé de quantitat i qualitat acceptable.

A la taula ens toquen uns personatges bastant estranys, una parella de francesos grandets,
que jalen com quatre, i com no, Spyder, que avui ha pujat i s'ha rajat, i està explicant-li a uns pobres que "esta muy peligroso". El Luiggi, pren bona nota, per si de cas...

Després de sopar muntem cadena de muntatge i fem bocates per tots... uns 25 bocates variats, pel dia d'ascensió. Whiskito i a dormir.

Sortim després d' esmorzar (bé, allò que et donen als refugis) a les 07.00. El camí és fàcil, gens perdedor... Segueix el GR. 11 fins a un moment que l'has de deixar. Hi ha gent, no massa, però no estarem sols. Potser si els sumem tots, hi ha 30 o 40 persones pul·lulant, entre el GR. i l' ascensió. Després, també hi ha gent que bé de l' altra banda pel GR. i que pujant des de Panticosa.

La cosa va pujant, a un determinat moment, arribem als Ibones Azules. Aquí ja es veu la cresta, amb la Marmolera al mig... des d'aquí impressiona, l'ambient és espectacular... La cosa es posa seria, les rampes fins al coll dels Inferns és guapa, amb taques de neu pel camí.

Hi ha una mica de descontrol, hi ha gent que no porta ferros, i ataquen la cresta mes
decididament, amb èxit desigual. També veiem gent que van estil runner, amb les ASICS, per un terreny que des de el meu punt de vista... no és el més adequat (hi ha gent que renuncia a pujar a les primeres dificultats –neu o gel- per anar amb equipament clarament insuficient).

El que s'ha de fer és anar fins al coll i passar a l'altra banda. Abans d'arribar-hi hi ha un tram bastant llarg de neu dura, que requereix grampons. Portem al davant dos nois que no s'han posat els grampons mai... i que és la primera vegada que surten a la muntanya més o menys seriosament (ens ho diuen ells). La sortida de la glacera (una petita rimaia) és delicada, té un passet tonto, i ens entretenen més d'una hora, els dos nois, i quatre freakies que anaven davant nostre, una mica fatxendes, però que els hi entra una mica de canguelo... bé, ja hem fet la bona acció de la setmana. Els xicots acaben fent tota l' ascensió amb nosaltres. I els altres van tota la pujada mirant que fem... mig cagats.

Un cop passem a l'altra banda, anem a mitjana alçada per un terreny estrany. Una banda
d'esquistos, on la pedra canvia clarament de color i composició, és la clau. Allí hi ha un camí (una espècie de canal pedregosa que puja poc) que ens porta fins al coll del Garmo Blanco. El camí és força segur, utilitzant les mans en algun pas, però la timba és força impressionant.

A baix hi ha les restes de la glacera dels inferns, i els llacs, encara gelats la majoria, i realment estan molt avall... Anem fent la travessa, entretinguda i llarga, donant un cop de mà i ajudant als dos xicots quan els veiem una mica dubtosos. El Juan Carlos va avançat, amb el Gordi... i després anem tots en perfecte "orden de combate". No és difícil, però hi ha timba, i és llarg...

Després de la llarga travessa, pugem al coll del Garmo Blanco, i ataquem el primer infern, l'Occidental (3073 m). Hem de superar l'últim tram, una mica vertical, per una canal fins a arribar a l'aresta, i d'allí al cim. 
Infern Occidental



Infern Central
Un cop allí tenim al davant la "terrible" Marmolera, i el cim de l'Infern Central (3082) a l'altra banda. Passem sense gaires angúnies, amb compte, però sense dubtes,encara ens dura l 'efuròria per haver fet el primer cim. Són les 12:30, portem un bon tute a les cames, però encara estem molt sencers...



Infern Oriental
 Ens queda l' últim, que està bastant més lluny, hem de baixar a un collet, i des d'allí, pujar un altre cop fins al cim de l'Infern Oriental (3076), per unes canals verticals, exposades, podrides, i caient pedres. La corda no la fem servir per res, però el casc... va força bé. Com tota l'ascensió fins ara, no és tècnicament difícil, però... te alguna cosa.

Anem menjant i bevent aigua. Fa molta calor, no fa sol, però... ja són gairebé les 14:00 i encara ens queda tota la baixada, que encara no ho sabem, però és llarguíssima, pesadíssima. I d'aigua, ens queda poca.

Així comencem a baixar cap al Coll de Pondiellos. La baixada fins als llacs és gairebé vertical, per una tartera/canal descomposta i relliscosa. És incòmoda i perillosa per les

pedres que et poden caure... però  una cosa bona, baixes molts metres en poc temps... no hay mal que por bien no  venga.

Arribem als llacs i ens hem de calçar els grampons, just a dins de la rimaia. Queda una llarga travessa fins al coll, que encara que no  molt mala pinta, una relliscada seria perillosa. Dit i fet, mentre em calço els pinxos, un dels que davant nostre rellisca i cau per la glacera, fins que s'acaba el gel i pica amb les pedres a bastant velocitat... porta els grampons i el piolet a la motxilla. No es fa mal, només cops i rascades (se li ha aparegut la verge), però per si teniem dubtess'esvaeixen de cop.

La travessa és llarga, anem secs d'aigua, i aquí ja es comença a veure que anem una mica cascats... A més comença a ser tard, ja són les 16:00 i encara estem molt lluny. No obstant aixòqueden moltes hores de llum, fins a les 21:00 0 22:00 no hem de patir, no ens esperen a enlloc i confiem que trobarem aigua abans d'arribar a baix.


Anem baixant, quant arribem al coll de Pondiellos, podem escollir: baixar per les pedres o per una glacera. El Juan Carlos i jo baixem per la glacera, els altres, cansats de portar els grampons, baixen per les pedres. 



Des d'aquí, el Balneari ja es veu, però està molt, molt lluny... a baix de tot. Anem força cruixits, però ara només es tracta d'anar seguint el camí fins a baix.

           
La glacera, no ens fem il·lusions, no és ni una cinquena part de la baixada que ens queda... La resta és irregular, llarga i pedregosa. Per fi podem recollir aigua a la glacera i esperem al Freddy i al Luiggi, per donar-los una ampolla i que van una mica més enrere. El Gordi ha tirat amb el Gregori... van davant, no tenen esma d'anar esperant... quan aquests dos posen la directa, no els para ni la Guàrdia Civil...

Al final quedem tres grups i anem baixant, cada un al seu ritme. Així al final anem arribant
entre les 18:00 i les 19:00 al "refugio de la casa de piedra", més aviat un bar - Restaurant a
peu de cotxe. 1650 metres de desnivell de baixada... 11 / 12 hores de tute. Realment, no ens ho esperàvem. Ara entenem el nom dels cims...

Estem fets mistos. Unes birres i cap a la casa que ha llogat el Luis a Larrés. Anem a sopar a un lloc força agradable,  El Churrón, estem sols al restaurant, però ens tracten molt be i menjem molt be i variat.

L' endemà, ens llevem i cap a casa... ens fa malt tot. Però estem molt contents.

L'activitat és simplement ESPECTACULAR. Les vistes són absolutament fantàstiques. Des de l'últim cim es veu gran part del Pirineu, les Tres SororesBalaitousVignemale... llacs per totes bandes, força neu (per estar a mitjans de juliol)... una passada. La sortida en si, no és tan llarga en hores, si vas per feina, sense entretenir-te, passant de fotos i de la gent, en 8-9 hores es hauria de poder fer (sense anar corrents estil Kilian). Però és entretinguda, ens hem posat i tret els grampons tres cops, hi ha una bona part de grimpada (no som ràpids en aquestes operacions) hem parat força a menjar i beure, fer fotos, gaudir... i som sis, que sempre et mous més "lentament" que si només anem dos o tres.

Per aquesta part del Pirineu havíem estat al Balaitous y Gran Facha, sempre veiem els Inferns des de Panticosa, amb la Marmolera des de lluny...com separats de la resta de muntanyes... lluny i alts. Ha estat una sorpresa agradable aquest vessant, per bonica i també per exigent.

En definitiva, ha resultat ser una sortida de nivell altíssim, encara que tècnicament no és gens difícil, és variada, grampons, grimpades, baixades sobtades, cresta, llargària... és una activitat de primer nivell pirinenca. Hem gaudit moltíssim, i marxem fets una merda, però contents, molt contents. Bona companyia, muntanya I tornem tots cansats, però ningú s'ha fet mal...