DUATHLO DE MASQUEFA, o ´crònica d' una mort anunciada.

Enganyat (jeje) pel Xavi de la feina, al final vaig a la Duathló de Masquefa. Segurament m'ho tindria que haver pensat una mica millor abans d' anar-hi.




La qüestió és que sobre el paper no està malament. 5,4 Km a peu, amb desnivell inapreciable y 20 Km en BTT amb un desnivell positiu d'una mica més de 400 m.





La realitat no és ben be així. El tram a peu és una bonica cursa que surt del poble, va per unes vinyes i torna al poble, ple de pujades i baixades a traïció. No és un circuit mortal, peró desnivell inapreciable... tampoc.

Jo, que a vegades semblo de Bilbao, em presento allí sense haver entrenat en 7 mesos. No he sortit a córrer des d' abans de l 'estiu del 2008. Així em va, les passo bastant canutes per no abandonar en el sector a peu, però finalment arribo a la zona de transició dels últims, però arribo.



La BTT si que l' agafo regularment, així que en el sector de BTT si que m' animo una mica més i avanço a uns quants participants que a peu, m' era impossible de seguir-los. El circuit, al meu parer, està molt bé. Gairebé tot per pistes, pujades i baixades constants, amb dues d´especialment fortes. Va pels voltants del poble, per unes vinyes, amb Montserrat al fons, baixa (molt) fins una riera, puja (molt) pel cementiri, dos cops... no està gens malament, trenca-cames, peró molt poc tècnic. Només la pluja, i el fang al final li dona una mica d' emoció.



El dia és un xurro, plou sense parar i fa fred, situació que desllueix una mica la bona organització de la cursa.

Al final, gaudeixo de la cursa, que és del que es tractava, estic dues horetes maltractant el meu cos, i amb un regalet tornem cap a casa...

Felicitacions a l' organització. Només és la segona edició, però tant el circuit, com els controls estaven molt ben col.locats. Si hem de queixar-nos, vam trobar a faltar botifarrada al final...



Aquí podeu veure el lamentable estat en que vaig acabar... podria haver estat pitjor.