Pont de Maig 2008. Benasque
Una mica tard, pero bé, farem un petit relat d’ un pont maravellòs a Benasque. Hotel San Marcial… fantàstic.
Meravellòs per què climatologicament va estar l’ últim cap de setmana sense ploure de tot el mes.
Meravellòs per que hi havia moltíssima neu (la gent gran del poble dèia que fèia 40 anys que no veien tanta neu al Maig)
Meravellòs per que les nenes i la Marta son la millor companyia
I ademés estavem acompanyats pel Freddi i la Nuri, que sempre son garantia de tranquilitat.
Un dia vem anar xino-xano des de baños del hospital fins gairebé la Renclusa. El camí estava tancat per neu, i la gent que baixava esquiant dels cims propers (Aneto, Maladetes.. etc) arribaven fins els cotxes aparcats als “baños”.
Vem anar pel camí de muntanya i un cop al llaguet que es forma nomès els anys excepcionals (com aquest) de neu, vem dinar, fer la volta i tornar per la carretera, tota plena de neu.
L’ endemà vem anar a Pineta. Ens vem trobar amb el Luis i la Paquita, i vem fer un volt des del parador fins a les cascades. L’ ambient impressionant, vem poder veure uns allaus que queien de la Nort del Mont Perdut, i estava tot carregadissim de neu. Ja que estavem alli, vem aprofitar per jalar al Parador, que va estar molt bé (bé, el preu tampoc es quedava curt)
L’ últim dia el Freddi i jo vem agafar les bicis i vem pujar des de Benasque fins a Cerler, una ascensió curta pero intensa. Així vem fer una mica de cames… Després vem esmorçar a l’ hotel i vem anar baixant, parant a dinar caragols a Bellcaire d’ Urgell.
Una mica tard, pero bé, farem un petit relat d’ un pont maravellòs a Benasque. Hotel San Marcial… fantàstic.
Meravellòs per què climatologicament va estar l’ últim cap de setmana sense ploure de tot el mes.
Meravellòs per que hi havia moltíssima neu (la gent gran del poble dèia que fèia 40 anys que no veien tanta neu al Maig)
Meravellòs per que les nenes i la Marta son la millor companyia
I ademés estavem acompanyats pel Freddi i la Nuri, que sempre son garantia de tranquilitat.
Un dia vem anar xino-xano des de baños del hospital fins gairebé la Renclusa. El camí estava tancat per neu, i la gent que baixava esquiant dels cims propers (Aneto, Maladetes.. etc) arribaven fins els cotxes aparcats als “baños”.
Vem anar pel camí de muntanya i un cop al llaguet que es forma nomès els anys excepcionals (com aquest) de neu, vem dinar, fer la volta i tornar per la carretera, tota plena de neu.
L’ endemà vem anar a Pineta. Ens vem trobar amb el Luis i la Paquita, i vem fer un volt des del parador fins a les cascades. L’ ambient impressionant, vem poder veure uns allaus que queien de la Nort del Mont Perdut, i estava tot carregadissim de neu. Ja que estavem alli, vem aprofitar per jalar al Parador, que va estar molt bé (bé, el preu tampoc es quedava curt)
L’ últim dia el Freddi i jo vem agafar les bicis i vem pujar des de Benasque fins a Cerler, una ascensió curta pero intensa. Així vem fer una mica de cames… Després vem esmorçar a l’ hotel i vem anar baixant, parant a dinar caragols a Bellcaire d’ Urgell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario