bachimala per la punta del sabre

Bachimala per la Punta del Sabre

Integrants:
GORDI
FREDDI
RICKY

Data:13-14-15 juliol 2007

Al final, despres de moltes voltes, no podem anar al Vignemale dels collons, ja que el refugi està plé. Així que amb dos collons, anem cap a Viados, a fer un Vivac i pujar aquesta facil cresta.

El Luis i el Gordi s’ han rajat. Ells sabran.

El divendres agafem el cotxe i anem cap alla. El camí ja el coneixem. Parem a esmorçar només entrar a Aragó, a un garito-forn que el Gordi coneix, i on de pas comprem pa.

Amb tots els “pertrechos” anem cap a San Juan de Plan. El dinar el fem al Hotel Anita, on dimen de conya, uns esparregs gratinats, una amanida de Foie, i unes galtes de vedella boníssimes.

A mitja tarda enfilem cap a Viadós. Un cop allí, preparem les motxilles i amunt. Tenim per devant uns 800 metres de desnivell fins a on volem vivaquejar que es a la “marca de Viados” a sota el coll del sabre.

Arribem en un temps record (per nosaltres) menys de dues hores. Anem molt carregats, ja que ens diuen que a dalt no hi ha aigua, i necessitem aigua per tota l’ ascensió des del refugi (més de 1400 m) dormint i fent sopetes. Un cop al coll, trobem un vivac de pedra força apanyat que sembla fet a mida, i una parella de gabatxos que estant montant una tendeta a uns 100 metres. El senyor, amablement baixa a buscar aigua a un corriol que hi ha a uns 200 metres avall, i ens omple la cantimplora!!!

El gordi comença el seu ritual, i prepara una sopeta amb ous durs i pernil. Darrera truita de patates, tot regat amb rioja…sopem com a reis. Despres, botelleta de whisky, i a xerrar d’ “aventuras animadas de ayer y hoy”. Comença a fer fred, estem gairebé a 2700 metres, però la nit no sembla que tingui que ser especialment gèlida.

El cel ens monstra tot el seu esplendor cap al tard, quant la lluna se’n va. El mateix espectacle de cada vivac, que mai ens cansarem de veure… una passada… dormint, mal que bé, fins a les 07:00 mes o menys quant es fa de dia.

Esmorcem i ens adonem que la cresta surt directament devant nostre, així que arrepleguem el necessari i amunt. Comencem molt d´hora, ja que estem molt amunt. El primer tros de cresta es el més complicat, pero en cap moment trobem a faltar corda o elements de progresió. El Gordi, te una mica menys de soltura en aquest terreny, i dubta una mica, pero no para en cap moment.

La cresta és llarga i molt espectacular. Pero en cap moment és perillosa. Va molt pel fil de la muntanya.

Quant arribem al Sabre, la cosa es suavitza. Hem arribat en 1 h. mes o menys. La cresta continua suau pero constant fins al Bachimala. Veiem els nostres companys francesos per la normal. Anem cap allí, i quant arribem al cim ja hi son. En 2:30 hores hem complert l’ objectiu.

El cim te unes vistes impressionants, Vignemale al darrera i especialment al devant el Posets, que des d’ Estos ens esta vigilant i te una pinta impressionant.

Baixem per l’ altre banda, per la normal. Primer esmorzem, que portem uns bocates de bull blanc i negre i uns altres de pernil de jabugo… La normal del Bachimala, en aquest estat (pelada de neu) es bastant lletjota. Un pedregal inmens que fa giragonzes fins a arribar al coll on hem dormit. És molt suau, pero molt llarga i penosa degut a que és una tartera de pedra fina… Hi ha força gent pujant, i ara veiem gent que també està fent el mateix que nosaltres. Nosaltres hem tingut la sort de disfrutar solets del cim. Es l’ aventatja de sortir d´hora.

Al final arribem al vivac, recollim les motxilles grosses i cap avall. A Viadós parem a dinar, i traiem tot el jalar que ha sobrat. Amb aixo tenim de sobres.