comiat

Tots els que em coneixeu sabeu que la meva mare, ens va deixar, massa d'hora i massa jove el dia 27 d' octubre.

La família li ven fer un comiat curt, sentit i discret, com ella hauria volgut, sense fer soroll i amb la mirada endavant, cap a un futur, una mica vuit per la seva absencia, pero ple d' esperances.

Aqui us poso el text que vem llegir per acomidiar-la. Jo no vaig poder llegir-lo, de fet, avui al transcriu-re'l es el primer cop que l' he llegit sencer:

COMIAT DE LA SION PALAU Diumenge 28 octubre 2007



Que fosca i negra que era la nit ¡ I quanta aigua del cel queia ¡
Quin silenci i quins calfreds!
Discreta, sense voler molestar, ens has deixat i en l´hora de la teva marxa vull que em sentis ben fort, davant de tots, com et diem adéu.
Quantes coses dins la gola que pugnen per sortir i que poques i pobres les paraules que busco i no trobo ¡
Com pesa l´amor i que lleuger alhora ¡
Quin neguit d´abraçar-te un cop més i dir-te moltes vegades com t´estimem i com et trobem a faltar ¡
Que estrany que sona tot això; te´n vas però et quedes per sempre amb nosaltres ¡
Mireu que ha fet la Sión ¡ Quantes coses bones que ens deixa ¡
És hora de descansar, reposa doncs tranquil.la i que el teu record ens doni un cop de mà.
Tots voldríem que les paraules ens brollessin per poder expresar tot allò que volem que els altres sàpiguen de tu.
Nosaltres sabem que ens has fet de fanales, que tu eres el far, que tu eres el puntal, que tu eres… Que tu ets ¡
Fins i tot Sión te´n vas quan saps que potser ens quedem menys sols perque altres arriben.
Sé que hi ha coses de la teva vida que no et van agradar, però en sé tres que foren el teu motor i el teu estímul.
Sé també que poca gent és tan estimada com tu. Te´n recordes de la mama? Doncs així.
També sabem una mica com t´agradaria que estiguéssim i com no voldries que patíssim més del compte.
I et prometem que ben aviat el dolor s´anirà apagant per deixar pas al record viu de la teva presència.
Adéu Sión, un petó molt fort.