Vallibierna y Culebras. 17 de juny de 2017
Aquest dissabte 17 de juny, hem realitzat aquesta ascensió el Gustavo i jo mateix.
Vem començar a les 06:30 des de la presa de Llauset. Hi havien uns quants cotxes, i suposo que hi havia gent dormint al refugi de Llauset.
La nostra idea era dormir a Llauset, pero vem arribar molt tard el dia abans, i vem optar per dormir al poble d' Aneto per no arribar al refugi a la 1 o les 2 de la matinada.
Així doncs, es presenta un dia de calor extrema i tenim per devant una ascensió des del cotxe. La idea és fer-la circular, pujar per el coll de Vallibierna i baixar després de passar el culebras, directes fins a la presa.
Estem a mitjans de juny, en condicions normals trobarem neu, però les dues últimes setmanes ha fet una calor fora del normal. Així que les condicions no sabem quines seran. Per si de cas portem els piolets i els grampons.
Així comencem a bon ritme cap amunt. Al cap d' una hora arribem al refugi, i passem de llarg, cap amunt. Seguim el GR tot el temps, i aqui fem un error. L' hem de deixar despres de un ibonet, i nosaltres continuem fins el coll de Vallibierna. Aixi que fem un extra de una horeta.
Un cop al coll, nomès ens queda pujar cap amunt. Fem un petit cim i despres tenim que baixar fins el coll correcte, des d' on si que pujem directes cap el primer cim. Hi ha varies clapes de neu, força grans i llargues, pero la calor fa inneecesari l' us de grampons.
A les 10:15 estem al cim del Vallibierna (3067 m.). Hi ha quatre persones que amablement ens fan les fotos. Sense entretenir-nos gaire, passem cap a la cresta per a fer el Culebras.
Es fàcil fins el trosset del Paso del Caballo. Hi ha uns 20 metres de travesia delicada, fàcil, pero molt aeria. Hi ha uns pitons per si algu vol assegurar-se. Passen sense problemes, i un cop al cim del Culebras (3065 m.) parem i menjem una mica.
La baixada es llarga i directe, hem d' anara a buscar el coll de Llauset, fent una marrada per la dreta i des d' alli cap avall. A les 11:00 comencem a baixar. Al principi es perdedor, però tot el temps tens referències, ja que tens la presa a la vista.
La baixada es vertiginosa, directe cap avall, una mica mes de 1000 m. de baixada sense aturador. Hi ha unes taques de neu, que aprofitem per descansar una mica els nostres peus... despres de la neu, una tartera ferruginosa llarga i penosa...
Anem fent a bon ritme, fins a arribar al final de la tartera. Encara ens queda un bon tros, però ara per camí una mica mes marcat i agradable fins al pantanet de la presa de Llauset.
Arribem a les 13:00 abaix.