Avui, 28 de setembre de 2013, hem anat a fer el cim del Pedraforca. ELs cinc integrants del grup hem estat :
Albert Palau
Jordi Guijarro
Roberto López
Antonio Arévalo
i jo mateix.
Quant hem arribat al pàrking del refugi Lluis Estasen fèiem aquesta bona cara... ja veurem al final quina fila fem...
A un quart de deu, hem sortit del refugi, esmorçats i preparats per a l' ascensió... el dia era extrany, ens han caigut quatre gotes mentre pujavem del cotxe al refugi. Pero la cosa s'ha aturat, i sembla que aguantara. Si és així, tampoc esta malament, ja que com a mínim no ens tocarà el sol!!!
Fins al coll del verdet, la cosa va bé... aquesta colla està més en forma del que es pensen... arribem al coll en menys de dues hores, un temps força correcte... I aqui la cosa s' esdevé mes entretinguda.
La veritat és que al principi impressiona bastant, es veu a la gent que va devant nostre, i semblen aranyes, arrapats a la pedra... Com no estant gaire avessats a aquest tipus de terreny, tenen algun dubte, pero xino-xano, sense pressa, però sense pausa, anem fent. Algun pas una mica tonto, ens ho hem de mirar una mica més, però finalment... arribem al cim. Alguns una mica espantats, però en definitiva, al cim i en un temps més que decent... gairebé tres hores!!!
Al cim ens fem la foto de rigor, endrapem un mini bocata i cap avall.. aixó no està llest fins que no estiguem a baix, i la tartera... sempre he pensat que és força feixuga...
Baixem força rapid fins a l' enforcadura, i un cop alli, de cap a la tartera... al principi està molt pelada, però mica en mica va agafant volum de pedres i es deixa baixar... aixó és cosa de valents!!!
La tartera es fa llarga... no s' acaba mai!!! Però no hi ha mal que cents anys duri, i al final arribem a baix sans i estalvis... i en cinc hores exactes!!! un temps excelent!!!! Anem rapidament a jalar a la Brasa, a Guardiola, on mengem força be a un preu força raonable... I baixant arreglem el mon i sentim el principi de la victòria del Barça... Un dia rodonet!!!
Albert Palau
Jordi Guijarro
Roberto López
Antonio Arévalo
i jo mateix.
Quant hem arribat al pàrking del refugi Lluis Estasen fèiem aquesta bona cara... ja veurem al final quina fila fem...
A un quart de deu, hem sortit del refugi, esmorçats i preparats per a l' ascensió... el dia era extrany, ens han caigut quatre gotes mentre pujavem del cotxe al refugi. Pero la cosa s'ha aturat, i sembla que aguantara. Si és així, tampoc esta malament, ja que com a mínim no ens tocarà el sol!!!
Fins al coll del verdet, la cosa va bé... aquesta colla està més en forma del que es pensen... arribem al coll en menys de dues hores, un temps força correcte... I aqui la cosa s' esdevé mes entretinguda.
La veritat és que al principi impressiona bastant, es veu a la gent que va devant nostre, i semblen aranyes, arrapats a la pedra... Com no estant gaire avessats a aquest tipus de terreny, tenen algun dubte, pero xino-xano, sense pressa, però sense pausa, anem fent. Algun pas una mica tonto, ens ho hem de mirar una mica més, però finalment... arribem al cim. Alguns una mica espantats, però en definitiva, al cim i en un temps més que decent... gairebé tres hores!!!
Baixem força rapid fins a l' enforcadura, i un cop alli, de cap a la tartera... al principi està molt pelada, però mica en mica va agafant volum de pedres i es deixa baixar... aixó és cosa de valents!!!
La tartera es fa llarga... no s' acaba mai!!! Però no hi ha mal que cents anys duri, i al final arribem a baix sans i estalvis... i en cinc hores exactes!!! un temps excelent!!!! Anem rapidament a jalar a la Brasa, a Guardiola, on mengem força be a un preu força raonable... I baixant arreglem el mon i sentim el principi de la victòria del Barça... Un dia rodonet!!!