Els Encantats

Ascensió als Encantats

Data: 25-26/9/2015

Ascensió realitzada per: Mc. Gregor / Luiggi/Freddy i jo

El divendres 25 sortim dinats de Sant Boi a les 14:30, sense incidents, i sense aturar-nos fins a Espot, arribem al parquing del parc, i pujem fins al refugi Ernest Mallafré. Comptat i debatut, arribem just a les 19:35, hora de sopar. 

Al refugi ens están esperant tots per sopar. Tot songuiris, francesos, alemanys i israelians, en total som 16 persones.Tothom està en ruta, aixó es territori de Carros de Foc.

Sopem de seguida, una sopeta, una amanida i pollastre rostit. Esta força bo. El Gregori, Fidel als seus principis, serveix a tothom de manera equitativa la sopa. Ho fa tant be, que els guiris li demanen que serveixi la resta del sopar… “maestro”.

Un cop sopats, sortima fora a fer un cigarret. Fa un fred que pela, aixi que rapidament, a les 22:15 anem cap al llit. Es un refugi auster, amb llits correguts. Com no esta ple es comode, però no vull imaginarlo a plena ocupació…c

Ens pensavem llevar d’hora, a les 06:30 o així, però ningú piula, i quan ens adonem son les 07:30 i tothom està clapant. Ens aixequem i anem a esmorçar, tenim tot el dia per devant i tampoc es tant greu.

Desprès del frugal esmorzar, enfilem cap amunt. Mentres estem preparant l’ equip, un grup de 6 persones va cap amunt. 

El camí comença atravessant un bosc, sempre en forta pujada. Al principi és molt agradable, però rapidament comença a pujar molt agresivament, entre tarteres . El camí voreja la base dels encantats, fins a situar-se al darrera del refugi, on hi ha la canal central, per a on tenim previst pujar.

La canal central, com el seu propi nom indica, es una canal descomposta que puja directament cap amunt, ara grimpant, ara relliscant. És difícil perdres, no pots soritr de la canal, però és fácil anar per on no toca, i encigalar-se. Només ens passa una vegada, seguint les fites anem ap arar a un mur amb una caiguda lleta, aixi que reculem i tirem per on el sentit comú ens indica.

 A dins de la canal, per l’ orientació, a aquesta hora no toca gens el sol i fa molt de fred si estas parat. La canal arriba fins a una especie d’ enforcadura, on momentaneament es suavitza el pendent, fins a encarar una grimpada que ens deixa al cim.  La grimpada te la seva gràcia, i hi ha muntats un parell de rappels per a la baixada.

Al final arribem al cim. Hem estat 4 hores, des de les 08:30 a les 12:30. Amb un desviament no obligat inclòs a mitja grimpada. El dia es preciós, a dalt fa sol, i la visibilitat es extensa. Veiem el refugi, Sant Maurici, Ratera, Amitges… i mes lluny un munt de cims, Peguera… fins i tot es veu una mica del Glaciar de l’ Aneto. Una delícia.

Estem sols al cim, el grup de sis estaba rapelant quant pujavem… no se’ls veía gaire “sueltos”. Nosaltres portem una sola corda de 30, crec que l’ hem cagat, és massa curta. Aixi que despres d’ esperar gairebe una hora a veure si acaben de rapel·lar, els hi demanem si podem utilizar les seves cordes per baixar.  Per la nostra sorpresa, el que sembla portar la veu cantant ens diu que no, i rapidament recull la corda de la instalación. Diu que tenen pressa. Be, pitjor per a ells, tampoc és imprescindible, encara que ens hauria estalviat un ratet.

Nosaltres no ens preocupem gaire, desgrimpem el primer trosset, que és el mes delicat, i avall… anem baixant a bon ritme, pero son mes de les 14:00, hem manejat o esperat molt de temps a dalt. La baixada és molt entretinguda. No per excesivament difícil, si no per llarga. Una llarga desgrimpada fins el coll, i després, per terreny descompost, anar baixant… No s’ acaba mai.

Al final, sense incidents remarcables, arribem al final de la canal, i encarem l’ ultim tròs de la baixada, atravessant les tarteres i el bosc que ens mena fins el refugi. Semblava mes curt de pujada… i no semblava pujar tant. 

Al final, refugi, cervessa i cap als cotxes.  Arribem 9 hores despres d’ haver sortit aquest matí del refugi, no està gens malament… quina pallissa.

Un cim preciós, però molt exigent… No te cap moment de passeig, tot el temps estàs pendent d’ anar grimpant… però val la pena, és una de les ascensions mes maques que hem fet, per dificultat, ambient i tot plegat.

Reservem per sopar al FOGONY. Sublim.

La casa rural esta a Tornafort a uns 15 Km de Sort. Un lloc privilegiat, fora de ruta, la casa correcte.

A Sort ens trobem al Raimon amb la familia, i desprès a l’ Anneta. Bons records.