primer dia

Be, com ja sabeu, no teniem conexio gairebe mai, així ara anirem penjant el resum del viatge. Les fotos, mes endavant.

Lo primer dia.

El diumenge dia 7 de Novembre agafem el tren a Sants, i enfilem cap a Ponferrada. Es un trajecte llarg, però que esperem fer pou be amb aquests nous trens amb lliteres, anomenats “tren hotel”. Realment, te bona pinta, però nomes es això, la nit es bastant horrible, ja que el ren es mou molt. Arribem a Ponferrada amb uns 20 minuts de retard, que permeten que surti vestit, ja que ningú m’ havia avisat de que l’ estació estava a prop.

El primer dia autèntic comença a Ponferrada. Agafem un taxi fins a O’ Cebreiro. EL temps es infernal, boira, 5º , i molt molt de vent. Al primer Bar que trobem obert (son les 07:20) ens mengem unes llesques de pa amb mantega i melmelada. Es veu que els últims dies han estat infernals, amb un temps molt dolent, vent huracanat i pluges torrencials. Avui va de baixada. Això esperem.

La veritat es que el camí comença amb fred, boira i vent, però no plou gaire. Anem fent poc a poc, amb visibilitat nul·la, però contents per la nostra primera etapa. En teoria avui caminarem 25 Km fins a San Cristovo, desviant-nos del camí francès per la variant de Samos.

El camí només te un punt de inflexió important al “Alto del Poyo” una pujada forta i intensa de uns 200 metres de desnivell, que acaba a un Bar-restaurant estratègicament ubicat. Allí ens prenen el primer carajillo cremat del dia.

Entre pluja i pluja, anem fent. El Joan te unes molesties als talons, però poca cosa, així que finalment arribem a les 16:00 a l’ alberg que no esta a San Cristovo, sinó a Lusio. Allí no hi ha ni bar, ni restaurant ni res de res. Al final la noia de l’ alberg ens diu que una senyora (que esta allí) ens pot fer sopar.

Desprès de dutxar-nos i posar-nos guapos, anem fins al poble del costat a prendre una birra. El bar es indescriptible, així com el personal. Finalment a les 20:00 a casa de la senyora ens serveixen un caldo gallego, un filet amb patates, vi, formatge amb codonyat, castanyes, i orujo casero. No esta malament per 9 euros. Fem amistat amb una parella que viuen a Vigo, ell de Cordoba i ella de Leon. Son veterinaris, treballen a la duana de Vigo, i coneixen a mig ALTIUS de Vigo. Casi na.

Així doncs anem a dormir, que dema toca etapa llarga, de Lusio fins a un alberg que tenim controlat de l’ últim camino. Només som cinc persones a l’ alberg, nou de trinca i super luxòs. Llastima que no hi hagi cap lloc per esmorçar demà.