ANETO. CANAL ESTASEN

Aneto.3404 m.

Per la canal Estasen.

Variant final Petit Black.

Integrants expedicio:

Luis / Freddi/Mc Gregor/Ricky

Data expedició: 29/30 de Maig de 2010

Desprésd' un infructuós intent unes setmanes abans, en que la persistent pluja ens va impedir intentar l 'ascensió, ens presentem, no sense problemes logístics, un dissabte al migdia a Benasque. Completament decidits a pujar el cim més alt del Pirineu per la clàssica canal Estasen.

El mateix dissabte ens apropem a la cabanya de pescadores i decidim pujar el més amunt possible per a pernoctar.

L' ascensió es preveu llarga, i tot el que fem avui, ens ho estalviarem demà de pujada. Aixi carregats amb una tenda pels quatre, alguna cosa de menjar, i el equip Bàsic, ens dirigim cap amunt.

Al primer estanyet, ja veiem que no podrem avançar gaire més. La presència de neu a cota encara molt baixa (per l' època) i el terreny ens ho impedeix, aixi doncs, plantem al costat del primer estanyet, i demà serà un altre dia.

Jalem alguna cosa (d' això sempre anem surtits) i a dormir. La nit es fa difícil, fa molt de vent i el quatre dins de la tenda no estem precisament còmodes. Dormim tots a estones, excepte el Gregori que es passa la nit en blanc.

Al mati, una mica mes tard del previst (5:30) ens llevem, i la sorpresa és que el Gregori no es troba be. No ha dormit gens, i no es veu amb cor de tirar amunt. Aquesta decisió ens estranya, per novedosa, però en definitiva li agrairem al llarg del dia que hagi estat prudent.

Sortim els tres cap amunt. Primer amb els frontals, que ràpidament podem apagar. La pujada des dels primers metres és molt forta, i va a cercar directament el primer estany de Corones, del qual veiem la zona de descarrega perfectament des de la sortida. Quant arribem a l' estany, la zona esta completament innivada, i de l' estany nomes veiem un trosset. La neu es continua des dels 2400 metres, i en quantitats espectaculars tenint en compte que estem a finals de maig.

El dia no és gaire espectacular. Esta nuvolat, cosa que fa que no faci gaire fred, i la neu estigui des de primera hora bastant tova, però practicable. Rodejem l' estany i ens dirigim cap al segon estany de corones. El camí es fàcil i molt poc perdedor. Arribem al segon estany (aprox 2:30 h) on intuïm el coll de Corones, i el cim de l' Aneto. El corredor no es veu clarament encara, hem de avançar per anar a cercar-lo.

Un cop passat l' ultim estany, completament tapat per la neu, ens dirigim directament a l' entrada del corredor. Ara, un cop abaix ja el veiem clarament. Dret i ample ens desafia cap al cim.

Agafem el corredor amb ganes. La neu esta tova, però resisteix força be. La boira/nubols ens deixa veure a estones el cim, però si ens

fixem, veiem que els nuvols del cim van a molta velocitat. Es un bon senyal, no crec que plogui amb aquest vent, per per un altra banda, ja veurem que passa quant sortim a l' altre vessant...

Pugem força be els tres. L' ascensió es fàcil, no crec que passi dels 45 / 50 º i la quantitat de neu facilita la pujada, i dona seguretat. Per darrera ve una parella, que resulta que son membres del MADTEAM, el Jaume i la Montse. Van molt ràpids i no triguen a agafar-me, que vaig tancant el grup. Van filmant un vídeo, que amablement em donaran uns dies desprès.

En el moment de decidir per on acabar, decidim atacar per la variant del Petit Black, mes espectacular, estreta i una mica mes difícil que la sortida normal de l' estasen.

Gaudim els últims metres en un ambient espectacular fins al final de la canal.

Com ens temíem, al coll fa un vent molt fort. Hem de travessar la sortida de l' estasen gairebé a quatre grapes, ja que el vent ens tira enrere. Travessem directament cap al cim, no sense passar abans pel cim de la punta Daviu
Ara si, enfilem cap al cim de l' Aneto. Hi ha un trosset entretingut, on hem de fer servir les mans una mica, pero no crec que passi de I/II grau.

Finalment, CIM.

El dia es horrible, no veiem pràcticament res, nomes els núvols passant ràpidament a sobre nostres. No fa molt de fred, però la sensació per culpa del vent es horrible. Per un altre banda, tenim un cop de sort. Ens trobem al cim de l' Aneto sols, nosaltres tres i els amics del Madteam. Un luxe inesperat . Sonaproximadament les 12:00.

Com no hi ha gaire cosa a fer aquí dalt, agafem el pas de Mahoma, aprofitant que no hi ha ningú, i enfilem la baixada. La boira cada cop esta mes espessa, i aixo provoca que el Freddi es passi el coll de Corones, i enfili cap avall a la renclusa. El Luiggi i jo, tenim la sort ( o la paciencia) de assegurar-nos on és el coll, i enfilem cap allà, esperant que el Freddi se n' adoni i torni cap a la ruta correcte.

Anem fent cap avall, i al cap d'una mitra hora veiem un individuu solitari que baixa des del coll de Borones. Sense cap dubte es el Freddi, que adonant-se del seu error, ha pogut rectificar i agafar el Camí correcte. Alentim la nostra marxa per a que ens agafi, i efectivament, aixi ho fa al cap de mitra hora mes, visiblement cansat pel passeig extra.

Finalment, tal i com hem començat, els tres junts, enfilem cap avall. El Gregori ha desmuntat la tenda i ens esta esperant. Mengem una mica, recollim i cap avall.

La tornada es fa llarga i tediosa. Estem molt cansats, i habitualment no ho fem això, ens quedem a Benasque a dormir, però avui es diumenge... sort que el Gregori, mes descansat que nosaltres, condueix tot el temps, i podem anar relaxats al cotxe.