lunes, 27 de abril de 2009

SORTIDA BTT PEDRAFORCA O LA IGNORÀNCIA ES LA MARE DE L' ATREVIMENT

Dissabte 25 d’ abril, aprofitant que les previsions del temps deien que aguantaria més o menys estable, vem agafar les bicicletas i vem anar cap a Saldes.
Integrants de l’ expedició :


Javi Il Pirata














Jo mateix
Jordi Il tornado de la Cope







Lorenzini Il Diabolo

A les 06:30 Quedem a la benzinera de les Palmeres, i amb una puntualitat britànica, ens dirigim cap a la nostra destinació, Saldes.

L’ excursió, sobre el paper, és simplement BESTIAL. Un cop començada l’ aventura ens adonarem que ademés de bestial, ésta una mica per sobre de les nostres condicions actuals.

Les dades cantes per si soles:

Longitud total: 77,28 KM
Desnivell positiu acumulat: 2820 metres
Ports a pujar : quatre. Collell (618,12 metres) Jovell (401,82 metres) Port (741,17 metres) Mola (364,33 metres) fins al final 164,08 metres.

Carregats d’ aigua, barretes energètiques, gels alimentaris, bocates, xubasquero, ferramentes i molta moral, sortim c les 09:00 de Saldes camí del primer port.

Coll del Collell. Comencem forts. Sortim de Saldes per carretera asfaltada, molt ben marcada, direcció al refugi Lluis Estasen. La carretera està de conya, però el desnivell des del principi es fortet. Anem prou bé, el dia és assolejat i inclòs sobra una mica de roba... de moment. Quant arribem al mirador, s’ acaba la carretera asfaltada, i segueix una pista que esta tancada als cotxes per perill d’ esllavissades i neu. I aixó és precissament el que trobem des d’ aquí fins al cim del coll, neu i esllavissades. La neu cobreix tot l’ ample de la carretera en les corbes que estan a la obaga, i n’hi ha forces. Ens tenim que baixar continuament de la BTT, enfonsant-nos fins a mitja cama, i fent la progressió molt penosa. En definitiva, anem molt molt lents, perdent un temps preciós que després trobarem a faltar. Al cap de gairebé tres hores arribem al cim del coll. Estem rebentats, els pèus xops i gelats, i la moral una mica fluixa... la baixada es dolenta, hem de baixar sovint de la BTT per que anem per fora del camí (per neu) i és un rocallam molt incomode. De fet anem pel mig del torrent que baixa des del coll.
A mida que baixem podem recuperar el camí, que tampoc es una meravella, però ens sembla una autopista. Acava en un carretera molt petita, que ens mena a Josa del Cadí. A la mateixa entrada del poble s’ agafa la pista que comença a pujar al Coll de Jovell.

Coll de Jovell. Aquest coll és sobre el paper dels trams més fàcils del dia i acava amb una baixada impressionant de 16 Km fins a Cornellada. La pujada que ens ve a sobre es de uns 6 Km amb 400 metres de desnivell. La pista és bona, dona al sud, no preveiem neu a dalt, i el dia aguanta. Anem fent paradetes per menjar alguna cosa i no fer figa, pero, la veritat, crec que ens esta afectant l’ alçada, sempre pèr sbre de 1200 metres, al no estar-hi acostumats. Anem tots esbufegant de mala manera, però a un ritme bo. Un cop a dalt, fa molt de vent i fred, i decidim baixar una mica per buscar un lloc arrecerat i fer un mos. Quant estem menjant el bocata, cauen quatre gotes... el que faltava. Tenim per devant un descens de 16 Km. Fins a Cornellana i Fornols. Disfrutem com a marrecs baixant primer per una pista força bona, i despres de Cornellana a Fornols per carretera (uns tres Km.). Un cop a Fornols, direcci CAMPING comença el tercer i mes llarg port de la Jornada. Anem força justets de força, i encara no hem fet el 50% del previst... ay madre...

Coll de Port.
Aqui arriba la nostra sentencia. Reposem aigua, menjem alguna porqueria de les que portem, i comencem el coll. Comença molt malament, forta pujada i en un estat lamentable, arbres caiguts, terreny molt trencat, pedres... esperem que millori a mida que pujem, pero no és així. Els 11 km, amb el que portem a les cames es fan eterns, no s’ acaven mai. Per rematar la feina, els ultims 1500 metres son en una carretereta que acaven de desmoralitzar-nos a tots. Finalment estem al Coll del Port, portem 53 Km. 2231 metres de desnivell positiu acumulat, vuit hores a sobre la bicicleta i la moral per terra. Encara ens queden uns 25 Km amb un coll pel mig... ha arribat l’ hora de cridar a la caballeria.

Final.
Truquem per teléfon al Juan Carlos, que esta a Saldes al seu apartament, i fent-li tota la pena que ens és possible, li demanem que ens vingui a rescatar. Quedem a Tuixent, una baixada de 9 Km des del Coll de Port ens deixa al poblet, on anem al Bar a esperar a la caballeria, que arriba a la mitja hora. S’ acabat. 62 Km. el cul fet pols i tothom content.

viernes, 3 de abril de 2009

DUATHLO DE MASQUEFA, o ´crònica d' una mort anunciada.







Enganyat (jeje) pel Xavi de la feina, al final vaig a la Duathló de Masquefa. Segurament m'ho tindria que haver pensat una mica millor abans d' anar-hi.




La qüestió és que sobre el paper no està malament. 5,4 Km a peu, amb desnivell inapreciable y 20 Km en BTT amb un desnivell positiu d'una mica més de 400 m.





La realitat no és ben be així. El tram a peu és una bonica cursa que surt del poble, va per unes vinyes i torna al poble, ple de pujades i baixades a traïció. No és un circuit mortal, peró desnivell inapreciable... tampoc.

Jo, que a vegades semblo de Bilbao, em presento allí sense haver entrenat en 7 mesos. No he sortit a córrer des d' abans de l 'estiu del 2008. Així em va, les passo bastant canutes per no abandonar en el sector a peu, però finalment arribo a la zona de transició dels últims, però arribo.



La BTT si que l' agafo regularment, així que en el sector de BTT si que m' animo una mica més i avanço a uns quants participants que a peu, m' era impossible de seguir-los. El circuit, al meu parer, està molt bé. Gairebé tot per pistes, pujades i baixades constants, amb dues d´especialment fortes. Va pels voltants del poble, per unes vinyes, amb Montserrat al fons, baixa (molt) fins una riera, puja (molt) pel cementiri, dos cops... no està gens malament, trenca-cames, peró molt poc tècnic. Només la pluja, i el fang al final li dona una mica d' emoció.



El dia és un xurro, plou sense parar i fa fred, situació que desllueix una mica la bona organització de la cursa.

Al final, gaudeixo de la cursa, que és del que es tractava, estic dues horetes maltractant el meu cos, i amb un regalet tornem cap a casa...

Felicitacions a l' organització. Només és la segona edició, però tant el circuit, com els controls estaven molt ben col.locats. Si hem de queixar-nos, vam trobar a faltar botifarrada al final...



Aquí podeu veure el lamentable estat en que vaig acabar... podria haver estat pitjor.